A les xarxes socials hi succeeix un fenomen anomenat filtre bombolla. El filtre bombolla és el terme utilitzat per a l’estat d’aïllament intel·lectual provocat pels algoritmes i sistemes de recomanació, que emmagatzemen informació sobre la nostra conducta a la intranet. Durant els últims anys aquest esdeveniment s’ha estat expandint per totes les xarxes socials, personalitzant el que veiem i la informació que rebem nosaltres, per a mantenir-nos a la plataforma i beneficiar a altres.
L’origen del filtre bombolla està a les galetes, que van ser creades per Lou Montulli, amb l’objectiu de personalitzar lleugerament i fer tot el procés d’entrar en una pàgina web més còmoda. Però ràpidament es van començar a utilitzar per a altres objectius.
Eli Pariser va escriure un llibre sobre el filtre bombolla, El Filtre Bomblla: com la web decideix el que llegim i el que pensem, on va predir aquesta isolació intel·lectual i fragmentació social. Ell va posar d’exemple dos usuaris que van buscar “BP” (una empresa anglesa d’oli i gas). A un usuari li van sortir notícies sobre inversions a l’empresa, mentre que a l’altre li van sortir notícies sobre un dels majors vessaments de petroli.
El problema més gran que hi ha amb aquestes personalitzacions és l’estat d’aïllament intel·lectual que provoca. Com abans mencionat, el filtre bombolla és l’estat d’aïllament intel·lectual. Això es refereix que com les webs registren allò que veiem, ens recomanen i mostren coses que ens pugui interessar. El resultat és el reforç de creences i ideologies, sense res que pogués qüestionar aquestes idees per fer-nos reflexionar, creant cambres d’eco per la falta de nova informació i experiències.
Alguns dels efectes que el filtre bombolla pot tenir són molt negatius. La baixa autoestima, depressió, ansietat tan sols són efectes greus que ens afecten a nosaltres mateixos i poden ser amplificats per les xarxes socials i els filtres. Però els problemes socials que poden crear són força prejudicials, com els secs culturals, reducció del pensament crític, una pitjor comprensió del món o l’efecte del fals consens (efecte on la gent on pensen que els seus hàbits, preferències i opinions són les més comunes). El filtre bombolla no sol ens pot fer tenir una baixa autoestima, també pot fer-nos pensar que tothom té la mateixa opinió a la nostra i que el que pensem és correcte, tant si hi ha informació que ho desaprovi, perquè aquesta informació mai ens arribarà no ser algú ens faci veure-la.
Continuant amb la nostra recerca personal al nostre voltant hem fet unes entrevistes a alguns coneguts, amics i familiars per obtenir un poc d’informació sobre si les recomanacions que reben coincideixen amb els seus interessos, quant de temps estan a les xarxes socials i la seva opinió sobre el filtre bombolla. Les dades que hem recollit en les entrevistes són bastant similars, amb alguna excepció. La majoria de gent que vam entrevistar van explicar d’estar de tres a quatre hores al dia utilitzant xarxes socials, reben recomanacions sobre els seus interessos i no saben molt sobre el filtre bombolla. Un detall curiós és que cada individu té una diferent opinió sobre els algoritmes i sistemes de recomanació. Alguns pensaven que estava bé, però podia ser un poc pesat. Altres deien que podia afectar-nos de manera negativa a la nostra salut, tant mental com física.
En conclusió, a l’hora d’utilitzar les xarxes socials, hauríem de vigilar amb el contingut que consumim, perquè ens pot portar a situacions perjudicials per a nosaltres i la gent al nostre voltant. Alguns consells que podem donar-vos per evitar això són els següents: controlar el temps d’ús a les xarxes socials, investigar sobre temàtiques, perspectives, ideologies i creences diferents de les nostres, desinstal·lar xarxes socials tòxiques i conèixer nova gent. Tota aquesta recerca s’hauria de fer a pàgines d’informació confiables i potser amb nous comptes, per així no rebre cap influència.
